1843 — 1896
Isabel Vila
i Pujol
Primera sindicalista catalana documentada. Tapera de Llagostera, participant del Foc de la Bisbal, secretària de l'AIT, exiliada a França i mestra laica a Sabadell.
Qui va ser
Isabel Vila i Pujol és una de les figures més significatives del moviment obrer català del segle XIX, i tanmateix una de les més desconegudes. Durant més d'un segle, la seva vida i la seva obra van romandre fora dels llibres d'història, víctima del doble silenci que pesa sobre les dones de classe treballadora: el de gènere i el de classe.
El sobrenom que li va quedar, "Isabel Cinc Hores", resumeix en dues paraules la seva contribució més visible: la lluita per limitar la jornada laboral dels infants menors de 13 anys a cinc hores diàries. En un temps en què els nens treballaven de sol a sol a les fàbriques i als tallers de suro, aquesta reivindicació era revolucionària.
Però la seva trajectòria va molt més enllà d'aquella sola lluita. Va ser militant activa de l'Internacional Obrera, participant en les convulsions polítiques del Sexenni Democràtic, exiliada, i finalment mestra —la professió que va triar per seguir transformant el món, ara a través de l'educació.
Cronologia
1843
Naixement a Calonge
Neix a Calonge, al Baix Empordà. La família s'estableix aviat a Llagostera, llavors un dels centres surers més importants de la comarca del Gironès.
1869
El Foc de la Bisbal
Participa a la revolta republicana federal del Foc de la Bisbal, un dels episodis clau del Sexenni Democràtic a les comarques gironines. La revolta és reprimida, però deixa una empremta profunda en la consciència política de la region.
1871
Secretària de l'AIT a Llagostera
Es converteix en secretària de la federació local de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Llagostera. És la primera dona en un càrrec sindical documentat a Catalunya. La seva lluita per reduir la jornada laboral dels infants menors de 13 anys li val el sobrenom d'"Isabel Cinc Hores".
1874
Exili a Carcassona
Amb la Restauració borbònica i la dissolució de l'AIT, s'exilia a Carcassona (França). Durant l'exili es forma com a mestra, una transformació que marcarà la seva vida posterior.
1882
Directora de l'escola de Sabadell
Tornada a Catalunya, s'instal·la a Sabadell i pren la direcció de l'escola laica de nenes del Centre Republicà de Sabadell. Exercirà com a mestra fins al 1895, formant generacions de nenes en els valors del republicanisme laic.
1896
Mort a Sabadell
Mor a Sabadell el 1896. Durant dècades, la seva figura cau en l'oblit. No serà recuperada fins als anys 90, gràcies a la investigació de Francesc Ferrer i Gironès.
Context
Llagostera i el suro
Llagostera, al Gironès, era al segle XIX un dels centres manufacturers del suro més importants de Catalunya. Les indústries taperes donaven feina a una gran part de la població, inclosos molts infants que treballaven en condicions precàries.
Fou en aquest context que Isabel Vila va créixer, treballar i organitzar-se. La lluita pels drets dels treballadors suriers no era abstracta: era la lluita dels seus veïns, de la seva família, del seu barri. Quan va reclamar la jornada de cinc hores per als infants, ho feia des d'un coneixement directe i viscut de l'explotació.
Llagostera li va reconèixer el mèrit molt tardanament. Avui, gràcies a la recuperació impulsada per Ferrer i Gironès i popularitzada pel monòleg de Carme Sansa, Isabel Vila torna al lloc que mai hauria d'haver deixat: la memòria col·lectiva.
Memòria
La recuperació
Durant quasi un segle, Isabel Vila va ser una desapareguda de la història. Va ser l'historiador Francesc Ferrer i Gironès qui, als anys 90, va rescatar la seva figura amb la publicació Isabel Vila i Pujol, «Isabel Cinc Hores». Primera sindicalista catalana (1994).
L'any 2018, Toni Strubell li va dedicar el monòleg teatral "Isabel Cinc Hores", estrenat precisament a Llagostera —el municipi on va viure, treballar i organitzar-se. Interpretat per Carme Sansa, l'espectacle ha recorregut escenaris de tot Catalunya, portant la seva història a nous públics.